 |
 Museu Thermalia, la cultura de l'aigua
Cap de setmana de descans
Uns dies per a tu
|
|
|
Són molts anys els que es poden remuntar per resseguir la història de les pràctiques hidroteràpiques. Sembla ser que, fins i tot abans que els romans, els indis d'Amèrica (tribus sioux, creek o chippewa) ja feien ús de les aigües minerals com agents terapèutics, amb banys de vapor i aplicacions fredes.
Al món llatí van ser els grecs i els romans qui inventaren les cures als balnearis, i aquestes arrels són encara paleses al Vallès Oriental, en les runes de la vila romana de can Terrés, a la Garriga, on va venir a guarir-se el rei Martí l'Humà, o les de Caldes de Montbui, on es construí en època de l'Imperi un gran establiment termal.
Més endavant, després del sorgiment de les grans ciutats, és a dir, del fum, el soroll i l'estrés, l'esperit romàntic buscà en les fonts mineromedicinals un punt de trobada i de descans en contacte amb la natura.
El modernisme, sempre atent als sentits, s'ocupà de dissenyar-los i omplir de colors sedants els passadissos envitrallats, i d'arrodonir i recargolar les formes dels elements decoratius. Ara una recent revifada d'aquesta sana tendència ha fet rejovenir l'ambient i renovar els espais i possibilitats dels nostres balnearis.
Els balnearis del Vallès Oriental us ofereixen un espai ideal per a retrobar salut, repòs i equilibri. Els trobareu al centre d'importants i vitals nuclis urbans, emplaçats en un entorn natural ric i variat, on a més de gaudir de la tranquilitat i els tractaments, teniu diverses i variades opcions d'oci i cultura.
|
|
|
|
|
Els romans donaren a aquesta població, on les aigües termals brollen a una temperatura de 76ºC, la categoria d'Aqua Calidae. Caldes de Montbui és l'estació termal més antiga del Principat, i una de les poblacions més antigues de Catalunya.
Les termes romanes, dels segles II i I abans de Crist, foren les més grans de Catalunya, i encara avui se'n pot visitar part de les restes. A més d'aquestes restes es conserven també la Font del Lleó, situada a la plaça del mateix nom, que és la font pública d'aigua més calenta de l'estat, i un safareig en el barri conegut com el call.
Durant la segona meitat del segle XIX i primera del segle XX la vila esdevingué un dels centres termals més notables d'Europa, arribant a comptar, el 1844, amb nou establiments perfectament equipats.
Actualment es troben quatre balnearis en funcinament:
Balneari Broquetas:
Compta amb vestigis en el seu interior del complex de bany romà que ocupava la plaça. S'hi conserva una autèntica sauna romana (vaporarium) que data del segle II.
Vila de Caldes:
Esdevingué un important centre cultural de la vila per l'habitual concurrència d'artistes com Gispert, Miró i Mir. Actualment és un dels més moderns i luxosos de la vila.
Balneari Termes Victòria:
Situat a l'antic barri jueu, hi han passat personatges tant diversos com el rei Alfons XII o l'equip del F.C. Barcelona. Al seu interior s'hi poden observar les antigues conduccions de la font del Lleó, datades de l'època medieval.
|
|
|
|
El primer document que fa referència als banys de la Garriga data de l'any 1326, i vint anys després es fundà l'Hospital de Banys, que fou freqüentat per la reina Maria de Luna i els seu marit, el comte-rei Martí I L'Humà. Un altre conegut personatge que hi anà a prendre les aigües fou l'abadessa Xixilona, filla del comte Guifré el Pelós.
El clima benigne, el ric entorn natural i l'arribada el 1875 del ferrocarril afavoriren el desenvolupament de la vila com a centre turístic i residencial de prestigi, i hi feren proliferar gran quantitat de torres residencials de remarcable interès arquitectònic, entre les que destaca l'illa Raspall, Bé d'Interès Nacional.
Al mateix carrer on es troben els dos balnearis, al carrer Banys, hi ha l'única font d'aigües termals pública del poble, el Pou Calent, d'on brolla l'aigua a 60ºC.
Balneari Blancafort:
Es convertí en un indret de prestigi on s'hi donaven cita personalitats de la vida social barcelonina com Jacint Verdaguer, Santiago Russinyol, Francesc Cambó, la família Brusi, Torres i Bages, Prat de la Riba o Francesc Macià. Eugeni d'Ors artífex el noucentisme, va inspirar-se en els seus jardins per escriure, el 1916, l'Oceanografia del tedi. Ocupa una illa sencera de la població, amb un formós jardí amb gran diversitat d'espècies sàviament equilibrades.
Termes la Garriga:
S'inaugurà amb aquest nom el 1990, convertit en balneari de luxe després de les reformes, ampliacions i modificacions que havia patit diverses vegades des que havia obert el 1874. L'edifici actual conserva l'aire vuitcentista original, en una edificació petita i acollidora que compta amb un petit jardí i piscina, i amb un curiós sistema de claraboies que permeten l'entrada de llum natural.
|
