 |
 Arborètum, l'arbreda del Montseny
Cim d'Àligues
L'arbre més gruixut de Catalunya
Tagamanent, mirador privilegiat
Guia d'itineraris
|
|
|
Els boscos mediterranis, sobre un relleu muntanyós i accidental, configuren el paisatge d'aquest parc que, a la serra de Marina, tanca l'anella verda de paratges naturals que encercla i oxigena l'aglomeració urbana de Barcelona.
Amb una extensióde 15.000 ha., situat a la Serralada Litoral Catalana, es reparteix entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. La separació entre ambdós massissos, el Montnegre i el Corredor, el determinen les rieres de Vallgorguina i d'Arenys. Els punts més alts són al santuari del Corredor, a 638 metres, i al Turó de Ponent, que es troba a 762 metres d'alçada.
Entre la variada vegetació hi trobem, majoritàriament, alzinars, suredes, i pinedes de pi blanc i pi pinyer, propis del clima mediterrani, i també hi trobem zones amb rouredes, castanyeredes, vernedes i fins i tot alguns faigs i bedolls, ja que trobant-se proper al mar, hi ha més humitat que l'habitual en el clima mediterrani.
Aquesta varietat d'ambients propicia que la fauna també sigui divers i abundant. Hi ha esquirols, genetes, astors, pigots, gaigs o serps blanques; però també: gorjablancs, talps rojos o tòtils.
L'ocupació humana és molt antiga, i encara avui podem observar restes de les diferents èpoques: el dolmen de la Pedra Gentil i el de la Pedra de l'Arca ens parlen d'un passat neolític, i les restes del Turó del Vent o del Puig del Castell, del pobles íbers que hi habitaren. Els masos com el de Can Pradell de la Serra, can Bosch i Ca l'Oller de Fuirosos són mostres de la vida agrícola que els darrers cinquanta anys ha anat desapareixent.
|
|
|
|
|
El Parc Natural del Montseny és el massís més enlairat de la Serralada Prelitoral Catalana. Ocupa una extensió de 30.120 ha distribuïdes en 18 municipis repartits entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
El seu nom prové del llatí Montum Signum (mont senyal), probablement referint-se al seu perfil, que és visible i reconeixible des de molts indrets de Catalunya.
A mesura que es guanya alçada es passa del clima mediterrani al muntanyenc fred. Aquestes diferències de temperatura i de humitat donen com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats.
La presència i l'activitat humana ha deixat tot un seguit de manifestacions al llarg del temps com ara esglésies, castells, masies, camins o marges, que constitueixen un patrimoni cultural d'una gran riquesa.
Per tot això és un indret idoni per conèixer millor el nostre patrimoni, tant natural com cultural, i disfrutar-lo. Al Parc Natural hi trobareu gran quantitat de serveis i equipaments per organitzar millor el vostre temps de lleure i aprenentage.
Oficina del Parc Natural a Fontmartina
La Costa del Montseny
08470 Fogars de Montclús
93.847.51.02
Accessos:
En cotxe:
-Per la vall de la Tordera:
.Des de Santa Maria de Palautordera, continuant per Sant Esteve de Palautordera, es pot travessar el parc de sud a nord fins a Seva.
.Des de Sant Celoni es pot entrar cap a Fontmartina, pujar cap al Turó de l'Home o arribar a Santa Fe del Montseny i Viladrau.
.Per Breda i Gualba.
-Per la vall del Congost:
.Des d'Aiguafreda, el Figaró i la Garriga (C-17)
.De Seva o Viladrau cap al Brull i el coll Formic per travessar de nord a sud
-Per l'Eix Transversal:
.sortida 210 direcció Vic (209 direcció Girona) cap a Sant Hilari de Sacalm i Arbúcies
.sortida 204 direcció Vic (198 direcció Girona) cap a Espinelves i Viladrau
En tren:
Hi ha estacions a Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Gualba, Breda, la Garriga, el Figaró, Aiguafreda, Centelles o els Hostalets de Balenyà.
|
|
|
|
Pel nom de Gallecs es coneix una zona on predominen els usos agrícoles i forestals, situada al bell mig de la plana del Vallès Oriental, evocadora d'un paisatge cada dia més escàs al voltant de Barcelona, dominat per conreus d'ordi, blat, alfals, colza, pastures i alguna vinya.
És un espai de relleu suau i ondulat travessat, de nord a sud, per tres rieres: la riera de Caldes, la del Caganell i la riera Seca, totes tres tributàries del Besòs. Entre les rieres hi ha dues cadenes, des d'on es gaudeix d'una magnífica panoràmica de Gallecs i, en alguns indrets, de tot el Vallès Oriental. Entre els conreus s'hi barregen alguns boscos i construccions de gran valor, com l'església de Santa Maria de Gallecs (s.XI-XII), d'estil romànic, Can Jornet (s.XIV), on destaquen les arcades de la façana principal, o la Torre d'en Malla (s.X), la masia més antiga de Gallecs, amb dues torres de defensa i un barri interior.
Enmig dels camps de conreu hi podem entreveure quatre masses boscoses principals: els boscos de can Torres, de can Jornet i de can Veire, a Mollet, i de la Torre Malla, a Parets.
La vegetació que hi podem veure és típicament mediterrània, amb arbres i arbustos adaptats a la sequera estival, amb fulles persistents, petites i dures, moltes vegades punxoses, i flors aromàtiques.
|
