La gran burgesia de la Barcelona de primers del segle XX va posar de moda l’estiueig. Una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu, es deia. Aquelles famílies buscaven un racó a la fresca de l’estiu, en esplèndides mansions que encarregaven a arquitectes de renom i que en les viles d’estiueig de la comarca (Cardedeu, la Garriga, l'Ametlla, Granollers o Figaró) tenien també un sol nom: Manel J. Raspall, un dels pioners del modernisme arquitectònic català. Les quatre torres que formen l’illa Raspall de la Garriga són la seva obra més important.